1ª MotoReVolta "Montfalcó i La Ruta del Cister"

Dissabte, 04 de Abril del 2020


1ª MotoReVolta a Montfalcó i La Ruta del Cister
Dissabte 4 d'Abril del 2020

El nucli de Montfalcó Murallat es troba situat al municipi de les Oluges, a la comarca de la Segarra (la Plana), enlairat al capdamunt d’un turó. Aquest llogaret és el millor exemple de vila closa medieval que hi ha a Catalunya. Conserva en bon estat el mur perimetral amb les cases adossades a l'interior i sense cap edificació fora dels seus murs. Les muralles de pedra s’erigeixen damunt del turó. Una proposta històrica per no deixar-se perdre!

Vila
Al recinte de Montfalcó Murallat s’accedeix per una entrada situada a la banda sud, formada per una doble porta d’arcs adovellats que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna que, encara avui, emmagatzema l’aigua de la població. De la plaça surten dos carrers, un a la dreta, que condueix a l’església, i l’altre que dóna el tomb a la muralla. Dins del conjunt també hi ha edificacions d’època més moderna (s. XVII i XVIII).
En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar la vila d’una segona muralla per la banda sud. La part exterior de les muralles, en època medieval i moderna, era envoltada de terres de conreu. Les terres més properes a la població es destinaven a l’horta i als farratges per alimentar els animals. En una segona línia es trobaven les terres de conreu dedicades al cereal i a la vinya. Constituïen les terres més allunyades de la població els boscos i les pastures.

Orígens
Les primeres referències de Montfalcó Murallat ( la Segarra - la Plana) daten del segle XI, quan durant el regnat del comte de Berga, Bernat I, es va repoblar aquesta franja del territori, abans en poder dels sarraïns. Aquests terrenys repoblats i situats en una zona fronterera amb els musulmans eren coneguts com la Marca de la Segarra. És possible, doncs, que en aquest turó hi hagués una fortificació islàmica, tot i que no en queda cap rastre.
El castell feudal de Montfalcó s’esmenta l’any 1043 amb el nom de Monte Falconi; en aquest moment la fortalesa pròpiament dita i la vila closa ja devien constituir el mateix conjunt. A la baixa Edat Mitjana, Montfalcó passà a Isabel de Tarroja, esposa de Ramon Folc VIII de Cardona, i per això Montfalcó va passar a formar part del comtat de Cardona l’any 1375. És per aquest motiu que el poble es coneix també amb el nom de Montfalcó del Duc. Més tard la casa dels Cardona s’uní a la de Medinaceli i Montfalcó formà part de les possessions d’aquesta família fins a la desamortització del segle XIX.
El 1301, el castell de Montfalcó, en poder de Ramon Folc VI, va ser assetjat durant cinc setmanes per les forces de Jaume II. Les causes d’aquest conflicte van ser la lluita entre el rei i les oligarquies feudals per qüestions econòmiques. Durant la guerra civil catalana entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya (1462-1472), Montfalcó és una de les fortaleses més importants de la ribera del Sió, inexpugnable per la qualitat de les seves muralles. En una altra guerra, la dels Segadors (1640-1659), aquest lloc va servir de refugi a les forces catalanes i franceses que es retiraven de Cervera.

Església de Sant Pere de Montfalcó
La fundació de l’església de Montfalcó es va dur a terme a mitjan segle XI pel comte Bernat de Berga. La primitiva església romànica es va construir a l’extrem est de la fortificació, aprofitant una torre circular de defensa per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat i reconstruït al llarg de la història. La transformació més important es va fer entre els segles XVII i XVII, quan es van construir les capelles laterals a les parets de la muralla, el cor, als peus de l’església, i la torre del campanar. A més, a l’interior es va instal·lar un retaule barroc del qual només queda una taula pintada. De l’església actual només l’absis i la porta d’entrada són del primitiu temple romànic.

La llegenda
Conta la llegenda que a l’Edat Mitjana, època turbulenta i de freqüents batusses entre nobles rivals i entre la noblesa i el rei, en una d’aquestes baralles un dels bàndols va atacar Montfalcó, lloc on vivien o s’havien acollit molts partidaris del bàndol contrari.
Després de moltes i sagnants batalles, els de Montfalcó es bateren en retirada, buscant resguard dins les muralles de la població. Un cop dins, s’aferrissaren en la defensa de Montfalcó de tal manera que els contraris, que els havien batut a camp obert, no pogueren posar ni un peu dintre del recinte. Per tal com els successius atacs a la fortalesa no feien altra cosa que augmentar el nombre de baixes de l’escamot atacant i Montfalcó continuava inexpugnable, el cap del bàndol assaltant va determinar de rendir-los per la fam establint un rigorós setge. Com que el temps passava i Montfalcó no es rendia; els assetjadors van decidir provar una nova tàctica: que els assetjats es barallessin entre ells com havia fet el Cid Campeador a València amb èxit. A aquest efecte, i copiant-ne la tàctica, les catapultes dels assetjadors començaren a llançar missatges incitant la gent a rebel·lar-se contra els seus caps, i com havia fet el Cid, els missatges anaven lligats a pans, amb la idea que si els assetjats passaven gana, la vista del pa acabat de fer els incitaria a rendir-se. La resposta dels defensors de Montfalcó no es va fer esperar i les catapultes de la fortalesa començaren a llançar sobre el campament enemic missatges desafiants, lligats a peixos frescos! Amb la qual cosa els qui perderen els ànims foren els assetjadors, que ben aviat van aixecar el setge. I és que, segons diu la llegenda, sembla ser que hi ha un túnel (la gent de Montfalcó i de les Oluges en diuen “mina”) que va des de Montfalcó fins a les Oluges i des d’allí fins a la torre de guaita que hi ha a ponent del poble i que hom anomena el “Molí de Vent”, passadís per on els assetjats de Montfalcó es proveïen de queviures.

La Ruta del Cister és una zona de Catalunya vertebrada pels tres monestirs cistercencs existents al país: el de Santa Maria de Vallbona (a Vallbona de les Monges, a l'Urgell), el de Poblet (al municipi de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà) i el de Santes Creus (a Santes Creus, dins el municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp).

Punts de trobada i horaris previstos:
08:00 Trobada-Inici. E.S. BonÀrea Gavà
08:45 Trobada. Avinyonet
09:30-10:15 Esmorzar. Restaurant Miralles
11:30 Monestir Vallbona de Les Monges
13:00 Monestir de Poblet
15:00-16:00 Monestir de Santes Creus (dinar)
19:30 BCN

Classificada com a turística, pel seu curt quilometratge i la quantitat i duració de les parades.


Inscripcions:

Oberta a totes les motos que puguin seguir un ritme normal 'touring'.
Per ordre d’inscripció fins assolir un màxim de 9 (nou) motos.
Si us plau formalitzar la inscripció a traves del web i desprès informar per whatsapp.
SIMPATITZANTS 16€, ESPORÀDICS 6€, FREQÜENT 3€ i HABITUAL 1€

Observacions:
Depenent d’eventualitats i d’altres condicionants la ruta i les parades poden ser
variades segons les circumstàncies i cercant el consens dels participants.
No hi han trams de camins rurals asfalts. No hi han camins de terra.

Contacte
Grup motorista 'Mil Revolts'
Ferran 622 25 44 58
https://MilRevolts.life

Inscripcions:

Mínim / Actual / Màxim número d'inscrits: 4 / 0 / 12
    Llista d'inscrits: 1ª MotoReVolta "Montfalcó i La Ruta del Cister":


Per a veure més detalls de la sortida, pujar fitxers, comentar i inscriures a la sortida i desprès llegir la Crònica i veure el Reportatge gràfic, cal identificar-se abans a l'entrada.